Curs Divulgar Ciència al Segle XXI 2018
organitza:
Universitat d’Alacant.
Data de realització: 5-7 setembre de 2018
Lloc de realització: Saló d’actes de l’Edficio Germà Bernàcer. Campus de Sant Vicent del Raspeig.
Comitè Científic:
Isabel Abril , Catedràtica de Física Aplicada, Universitat d’Alacant
Nicolás Cuenca , Catedràtic de Biologia Cel·lular, Universitat d’Alacant
Rafael García Molina , catedràtic de Física Aplicada, Universitat de Múrcia
Mercedes Pastor , Catedràtica de Química Inorgànica, Universitat d’Alacant
Detalls del curs:
-
El curs consta de 20 hores lectives. Es pot realitzar en la modalitat presencial o on-line.
-
El preu és de 40 € per a qualsevol modalitat.
Amb aquest curs pots obtenir un d’aquests certificats:
-
Certificat d’Contínua (UA) convalidable per 2 crèdits de qualsevol grau de la UA. Per obtenir el reconeixement de crèdits s’ha de fer el curs de forma presencial.
-
Certificat de l’ICE (Institut de Ciències de l’Educació) de la UA per 20 hores, reconegut a tot l’estat espanyol.
| DIA | HORARI | PONECIA I PONENT |
| Setembre 5 | 9: 00-9: 45 | Obertura del curs i introducció Isabel Abril , Mercedes Pastor , Nicolás Cuenca (Universitat d’Alacant) i Rafael García Molina (Universitat de Múrcia) |
| 9: 45-11: 30 | Estem sols a l’Univers? Carlos Briones Científic Titular, Centre d’Astrobiologia (CSIC-INTA), Madrid Aquesta és, sens dubte, una de les preguntes més rellevants que la ciència (i altres àmbits de la cultura) té plantejada en l’actualitat. La investigació en Astrobiologia utilitzeu una estratègia interdisciplinar per buscar senyals de vida en diferents entorns extraterrestres, entre ells Mart, Europa i les altres llunes gelades de Júpiter. En aquesta xerrada es comentarà el potencial d’aquests llocs per albergar vida i es mostraran detalls sobre les missions robòtiques que els exploraran durant els propers anys. |
|
| 11: 30-12: 15 | debat col·lectiu | |
| 11: 45-14: 00 | Paradoxes alimentàries de la globalització alimentària: som el que mengem. Jesús Contreras Hernández Catedràtic en Antropologia Social, Universitat de Barcelona. “Som el que mengem” ha sigut i és una afirmació recurrent per a assenyalar la relació qualit entre menjar i identitat. No obstant açò, com a consequencia dels desenvolupaments recents de la tecnologia alimentària, de la globalització econòmica, dels Moviments massius de població (migracions i turisme) i de la medicalització i nutricionalización de l’alimentació semblaria haver-se trencat aqueixa relació qualit entre identitat i menjar. Cal preguntar-se doncs si, com a conseqüencia de tot açò, Seguirem vaig sentir el que mengem. |
|
| 13: 45-16: 30 | Pausa per dinar | |
| 16: 30-18: 30 | Periodistes i ciència: ¿està renyida la comunicació amb el rigor? Maria José Moreno Periodista, Múrcia En la seva intervenció parlarà del tractament de la informació científica en els mitjans de comunicació. Mostrarà casos en què els mitjans han estat poc encertats i altres en què han fet una bona feina. Parlarà d’enganys per part dels científics i de les dificultats amb què es troben els periodistes que desitgen formar-se en matèria científica. |
|
| 18: 30-19: 15 | debat col·lectiu |
| DIA | HORARI | PONECIA I PONENT |
| 6 set | 9: 00-11: 00 | El món segons la Ciència Adolfo de Azcarraga Catedràtic de Física Teòrica, Universitat de València i president de la Reial Societat Espanyola de Física. Malgrat trobar-nos en ple s.XXI, continuen florint nombroses insensateses pseudocientífiques. Així doncs, resulta d’especial interès recordar l’extraordinari paper que la Ciència ha jugat en l’actual comprensió del món que ens envolta. Després de comentar breument sobre la naturalesa i racionalitat del coneixement científic i enumerar els grans paradigmes de la física (mecànica Newtoniana, relativitat einsteiniana, mecànica quàntica), de la geologia (tectònica de plaques) i de la biologia (evolució Darwiniana i genètica molecular), tractaré de donar compte de l’actual visió científica de l’univers, des del molt petit al que molt gran. |
| 11: 00-11: 45 | debat col·lectiu | |
| 11: 45-14: 00 | Santiago Ramón i Cajal i l’Escola Espanyola de Neurohistología: potser la major aportació col·lectiva en la història de la Biomedicina. Fernando De Castro Científic Titular, Institut Cajal, CSIC, Madrid. Farà una presentació de la vida del premi nobel Santiago Ramón i Cajal destacant el fet que quan va començar a estudiar la fina estructura i organització del sistema nerviós Cajal va haver de lluitar contra el sentiment general de anatomistes i històlegs de l’època. Malgrat això, el seu treball pioner en les dues últimes dècades del segle XIX ho seguiria sent en les dues primeres del segle XXI. Fernando de Castro és descendent d’un dels integrants d’aquest grup selecte d’investigadors que es van formar i / o treballar al costat d’Cajal a partir que aquest rebés el Premi Nobel en Fisiologia o Medicina (1906) i com a conseqüència, aconseguís per fi el reconeixement oficial espanyol i el suport econòmic necessari. Cajal va ser excepcional, però no va ser una excepció. |
|
| 14: 00-17: 00 | Pausa per dinar | |
| 17: 00-18: 30 | Paradoxes alimentàries de la globalització alimentària: Seguirem vaig sentir el que mengem? Jesús Contreras Hernández ] Catedràtic d’Antropologia Social, Universitat de Barcelona. “Som el que mengem” ha sigut i és una afirmació recurrent per a assenyalar la relació qualit entre menjar i identitat. No obstant açò, com a consequencia dels desenvolupaments recents de la tecnologia alimentària, de la globalització econòmica, dels Moviments massius de població (migracions i turisme) i de la medicalització i nutricionalización de l’alimentació semblaria haver-se trencat aqueixa relació qualit entre identitat i menjar. Cal preguntar-se doncs si, com a conseqüencia de tot açò, Seguirem vaig sentir el que mengem. |
|
| 18: 30-19: 15 | debat col·lectiu |
| DIA | HORARI | PONECIA I PONENT |
| Setembre 7 | 9: 00-10: 30 | Catàstrofes naturals o desastres anunciats. Pedro Alfaro Catedràtic de Geologia, Universitat d ‘Alacant. Terratrèmols, erupcions volcàniques, tsunamis, inundacions, moviments de vessant, entre d’altres, són fenòmens naturals habituals al nostre planeta. Alguns d’aquests esdeveniments han quedat gravats en la nostra memòria per les seves devastadores conseqüències, com el tsunami de l’Índic de 2004 a Sumatra, el terratrèmol d’Haití de 2010 o la bugada de terra del Nevat del Ruiz (Colòmbia) de 1985. En aquesta conferència es descriu l’estat de coneixement de la comunitat científica abans que ocorregués la catàstrofe i, a continuació, es detalla el que va passar des d’un punt de vista geològic. Amb aquesta informació, l’oient pot entendre que la gran majoria de víctimes mortals podrien evitar-se amb una eina molt poderosa, l’educació, que ens fa menys vulnerables davant els riscos naturals. És difícil assimilar que amb un coneixement científic bàsic sobre tsunamis desenes de milers de persones podrien haver salvat la seva vida fàcilment en el tsunami de 2004. La cultura científica dels ciutadans salva vides, protegeix propietats i contribueix a prendre decisions col·lectives més encertades. La transmissió d’aquests coneixements científics és una tasca de tots, especialment de les administracions educatives, dels científics especialitzats i dels mitjans de comunicació. |
| 10: 30-11: 15 | debat col·lectiu | |
| 11: 15-13: 30 | Art per a divulgar la natura. Martí Dominguez Biòleg, Universitat de València i director de la revista Mètode. La natura sempre ha Estat 1 element important en la història de l’art. La Seua representació simbòlica, que Naix en bona part amb l’arribada dels bestiaris medievals, te 1 punt de Maxim apogeu durante el Renaixement. En AQUESTA conferència, s’abordarà l’obra pictòrica d’uns quants d’aquests artistes, des de Piero della Francesca Fins a Dürer, i veurem com amb la representació és divulguin MOLTS elements de la biologia i ecologia dels essers vius. |
|
| 13: 30-14: 15 | Conclusions i cloenda del curs Isabel Abril , Mercedes Pastor , Nicolás Cuenca (Universitat d’Alacant) i Rafael García Molina , Universitat de Múrcia. |
col·laboradors
